"Federico, de viu en viu" mostra un Federico Garcí,a Lorca quesÆho juga tot a un amor apassionat.José Moreno Arenas, nascut aAlbolote ùa dotze quilòmetres de Fuente Vaqueros, el poble del poeta i dramaturg més universal de La Vega de Granada, i ben a prop també deValderrubio, lÆAsquerosa de les tragèdies andalusesù i del totfamiliaritzat amb lÆobra i la biografia de Lorca, podria semblarpredestinat a seguir la seva estela, però no va ser fins farelativament poc que va tenir una mena de revelació en sentir-se desobte transportat o immers dins un autèntic escenari lorquià, i aixòel va portar a escriureEl inframundo (2014). Aquesta peça, sorgida com una reivindicació del teatre surrealista de Lorca i un apropament alÆhome en detriment del mite, seria el germen i inequívoc antecedentde lÆobra que aquí presentem. En totes dues es contraposa lÆestèticacostumista amb aquella altra decididament avantguardista iexperimental. ,