La família Asparó narra la història de quatre generacions pertanyents a dues famílies que s'enllacen amb el casament de Rosita Asparó i Pablito Balcells. Es desenvolupa en la segona meitat del segle xix, al voltant d'una figura clau, Filomena Roca, la vídua Asparó. Contrasta, en l'obra, la influència educativa, de signe divers, de Rosita, a càrrec de la seva tia Isabel, i la de Cèlia Balcells, a càrrec de la seva àvia. La frivolitat versus el seny, exemple dels dos models de dona monserdians, que emfasitzen la transcendència de la transmissió d'uns valors o d'uns altres en l'educació de la dona.