La terra maltractada, eixorca, devastada. Els tolls bruts i les lleres resseques per una persistent sequera. Uns arbres raquítics ja noofereixen cap protecció als humans, que esperen amb impotència unamort abrusadora. DÆaquest paisatge (distòpic ) cal fugir. Cal fugir,però, on Cal fugir, on sigui. Cal fugir abraçades al nostre amor, queés recer i casa. I cal també cridar perquè el crit és lÆúnicapossibilitat de revolta. On fugirem, amor, el nou llibre de SòniaMoll, és un poemari de crits. Crits profètics dÆalerta. Crits dedenúncia. Crits dÆodi contra tots aquells que han malmès les nostresvides. Crits contra la mort. I crits a favor de lÆamor, que és refugi, resguard, abric i font inesgotable de vida. Un llibre terrible iterriblement bell que, com fa sempre la bona poesia, ens colpeja, ensatrau, ens fereix i ens il·lumina.