Les persones, més que els personatges, que viuen (que fan via) enaquests relats estan condicionats, com tothom, per les sevesnecessitats, manies i pulsions sexuals, que alguns gosarien qualificar de perversitats. Són homes i dones de tota mena que busquen el plaer, que es busquen entre ells i que entrelliguen les seves morbositats.Des del primer aprenentatge sexual fins a les preferències físiquesdels protagonistes, passant per les fixacions i el fetitxisme que elsprovoquen algunes obres d'art, es lliuren a la seva passió amb gràcia, vehemència i punt d'honor. Quan l'autor va començar a escriure'ls,volia fer que tots fossin ficció menys un, i així qui ho llegís hagués d'endevinar quin era el real. Ara, tal vegada seria a l'inrevés: quin no és el real La paraula perversió ve del mot llatí pervertre isignifica «invertir» o «canviar». Ningú no podrà dir seriosament queel seu origen tingui cap malícia. Com va dir Graham Greene: «Unapassió ha de tenir quelcom de clandestí, de transgressor i depervers». Siguem, doncs, apassionats i perversos. També llegint.