Aquesta obra recull la recerca duta a terme per l'autora amb l'objectiu d'estudiar el procés d'orientalització dels parlars de dues poblacions de l'Alt Urgell: la Seu d'Urgell, capital comarcal, i Coll de Nargó. La investigació es basa en l'anàlisi de la morfologia flexiva nominal i verbal recollida en enquestes dialectals efectuades sobre el terreny a parlants d'edats diverses. L'estudi mostra el retrocés de les formes nord-occidentals més antigues a la capital comarcal, substituïdes per variants modernes del català central o de l'estàndard, que solen coincidir. Quan no hi ha coincidència, es fa evident el canvi històric en els factors de pressió sobre les variants nord-occidentals. Així, les formes dialectals no normatives estan distribuïdes entre adults i vells: les nord-occidentals es mantenen amb vitalitat a Coll de Nargó, però no a la Seu d'Urgell, on fa temps que s'han introduït les del català central, per la pressió del veïnatge d'un dialecte més prestigiós. Les formes estàndard no es distribueixen per poblacions, sinó per edat: s'han difós entre els joves d'ambdues localitats, fet que indica que és un fenomen més recent degut probablement a l'escolarització.