I fer una passa o no fer-la, / igualment, / vol dir precipitar-se esllegeix a Fosca negra, un llibre que és un paisatge dur, angost,cremat. No sé si l Apocalipsi ja s ha esdevingut o si està a punt dellançar-se sobre el món i sobre les paraules que l anomenen, però elspoemes de Fosca negra es vinclen abans de resistir-se a la intempèrie, els poemes ploren abans d agafar-se amb ungles a la vida. Jamai hihaurà llavor , diu un altre vers, que dibuixa un món que sonadesesperat, sense rendir-se a la desesperació, perquè hi són els mots, perquè les àncores són les paraules per dir, per situar, per veure-hi enmig de la foscor. El poemari sencer és un viatge i és un viatgevisionari, més enllà de l esperança i més enllà del desesper.» LuciaPietrelli A Fosca Negra, Joan Tomàs Martínez Grimalt vaticina unafoscor on enfangar-se en la febre de temences atàviques. S enfronta ala temptació d una mirada encarada a presagis funestos. La riba delfutur encara és molt enfora. Sols en guaiten, part damunt l horitzó,els cims més alts i esponerosos. Tot allò que abasta la vista és unterritor