És el primer poemari de Jordi Martí amb llengua catalana. Escriu una mica en el to que fan servir dos bons amics que conversen mentre fan un cafè. És una poesia que ens fa una mica més feliços: posa una mica d'ordre al món i mira de fer-lo més habitable. També hi trobareu, a la segona part, unes sàtires que retraten les mentides en les relacions amoroses o la ridiculesa dels convençuts de la seva importància.