La nació del menorquins -la més íntima, la més política o la més cultural- no pot ser el reflex d'una memòria pretèrita i llunyana, sinó que ha de ser l'expressió d'un projecte i d'una voluntat de la gent. Ha de ser un marc de referències compartides, engrescadores i convincents on cada ciutadà pugui situar els seus anhels i les seves preocupacions quotidianes. Tanmateix, la nació només és real en la gent, en els seus referents simbòlics, en les seves aspiracions, en la seva voluntat. La resta és història, memòria i vida passada, i això no és poca cosa. No ens hem de conformar amb una nació feta de patrimoni que pot ser conservada, protegida i recordada. La nostra no ha de ser una nació de pedra -perquè sigui observada- sinó d'aire -perquè sigui respirada-