Aquesta novel·la -l'última escrita per Giorgio Manganelli abans de la seva mort el 1990- és la visió al·lucinada d'un lloc «on és difícil d'entrar i impossible sortir», anomenat l'aiguamoll definitiu. Hi entra qui ha comès un delicte, però no sap quin. A mesura que seguim el narrador i el seu cavall, que es revelarà com un personatge important, en aquesta terra «tèrbolament viva», ens sentim arrossegats pels remolins metafísics de la creació d'un demiürg maligne. L'aiguamoll és infern i jardí, cementiri i monòleg dement, habitat per la solitud de la mort. L'obra mestra pòstuma d'aquest gran visionari.