El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de l'home amb el qual es podia enfrontar i vèncer-lo. La seva omnipresència i la mala fama que ha tingut i encara té n'han fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats allò que va promoure una campanya per perseguir-lo i caçar-lo. S'inventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes. No obstant això, trobem la figura del ""llobater"" que els amansia i dominava. S'han exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia l'home, sobretot quan rondava la gana, però durant un segle llarg s'han comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop. I s'ha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a l'extermini i finalment amb el verí més eficaç. Vuit-cents topònims de l'apèndix certifiquen aquesta omnipresència llopera.