Vida, Passió i Mort, són tres parts amb un accent divers peró ben unides entre si. Vida. Perqué el gran desig es el de «viure fins que tot en tots sigui vida (Viure). Aquí trobem el pas de la religi­ositat a la teología. En realitat els poemes de Francesc Malgosa són una afirmació teologal i teològica de les tres actituds cristianes per excel.lència: la fe confessada en la incertesa; l'esperança que manté el poeta ferm en la foscor que pressent el día; l'amor, arrel universal, que retorna l'alè, en què cal romandre... ¿romandre en l'amor, essent tan febles? Sí. En «M'estimes?» la veu del Senyor ens retorna sempre l'amor. Passió. Secció sacsejada per una enorme lluita espiritual. Aixó es palés en «Esgarrifances d'hivern», «Moment espiri­tual», «Ja sóc nit», així com «M'he oblidat de viure», poema excepcional de tot punt de vista. Mort. «Déu no va fer la mort ni li agrada. La vida es d'Ell i serà eterna». I també: «Defensa'm del no-res tan cri­daner». És la darrera súplica del qui creu i espera que l'Amor sigui més fort que el no-res.