Com a medievalista, Nicolau d'Olwer se sentí atret per la figura, enigmàticament atractiva, de Pere Abelard: un medieval humanista, un intel·lectual rigorós, un amant apassionat, un monjo extemporani. El seu assaig inèdit sobre Abelard és, sens dubte, el seu opus postumum, una obra treballosa, redactada al llarg d'una vintena d'anys. Cal considerar-la una penetrant biografia intel·lectual, basada en una crítica literària perspicaç, històricament ben fonamentada. Interpretant amb solidesa els textos històrics i doctrinals en què es basa, posa en relleu tot allò que pugui revelar actituds i estats d'ànim personals. Descriu, doncs, amb un estil captivador, els trets més rellevants de la personalitat de Pere Abelard.