I si poguéssim fer-ho millor que la família Hem de parlar de lafamília. Per als que tenen sort, les famílies es poden omplir d'amor i cura, però per a molts no.I si poguéssim fer-ho millor que la família Hem de parlar de la família. Per als que tenen sort, les famílies espoden omplir d'amor i cura, però per a molts són llocs de dolor: desde l'abandonament i la negligència, fins als abusos i la violència.Ningú és més probable que et faci mal que la teva família. Fins i toten les anomenades famílies felices, el treball no remunerat i noreconegut que cal per criar els fills i cuidar-se els uns als altresés interminable i esgotador. Podria ser d'una altra manera: en aquesta polèmica urgent i incisiva, la principal crítica feminista SophieLewis defensa l'abolició de la família. Abolir la família ,recorre la història de les demandes abolicionistes de la família, començantamb el socialista utòpic Charles Fourier i ,El manifestcomunista ,al segle XIX i la feminista russa de principis delsegle XX Aleksandra Kol·lontai. Dirigint la seva atenció a la dècadade 1960, Lewis ens recorda la política anti família de feministesradicals com Shulamith Firestone i del moviment gai, una tradició quesegueix els seus passos fins als marxistes queer que han portat aquest debat al segle XXI. , Aquest emocionant assaig analitza el pànichistòric de la dreta respecte a les famílies negres i la imposicióviolenta de la família a les comunitats indígenes, i insisteix: noméspensant més enllà de la família podem començar a imaginar què en potvenir després.RessenyesSophie Lewis està al capdavant d'una novageneració d'acadèmiques i activistes que pensen en la transformaciódel treball gestacional dins del capitalisme farmacopornogràficcontemporani. Ni simplement natural ni banalment cultural, la gestació apareix com el nucli no pensat de la política de gènere i sexual, ila clau de la revolució uterina que vindrà: trans-Marx es troba amb la política dels mamífers! ,Paul B. PreciadoCom seria imaginar uncomunisme no sols de benestar, sinó també d'atenció, amor i pertinença Un comunisme en què totes les necessitats humanes estiguessincobertes sense dependre de la fràgil bombolla del nucli familiarAquesta institució que se suposa que tots creiem que hi serà per anosaltres, encara que tants llibres i pel·lícules detallin totes lesformes en què fracassa. Aquest és l'arduós, però decisiu terreny ons'aventura Sophie Lewis. Abolir la família és una breu i agudasacsejada a les nostres suposicions sobre la bona vida i comaconseguir-la. ,McKenzie Wark