Societat, biologia i ecosistemes; consciència, vida i ètica; coneixement, biodiversitat i justícia. Una perspectiva associada a un pensament íntegre i a una ciència sostenible. És possible avançar en el coneixement de la vida i de la salut des d'una pràctica mèdica, científica i econòmica respectuosa amb totes les formes de vida i amb l'equilibri del planeta. En aquest llibre presentem una anàlisi d'aquest procés a dues veus. Des de la perspectiva de la història de les idees, Àngels Canadell assenyala les bases en què s'ha fonamentat la mirada reduccionista de la ciència i la filosofia i la relació d'aquest camí amb la pèrdua de referents ètics i vitals. Considera necessari qüestionar la metodologia científica i proposa que les ciències naturals treballin conjuntament amb la filosofia, i amb l'estudi de la consciència. Una filosofia que ha d'assumir la responsabilitat de construir una interpretació del cosmos i de la vida en termes de processos i d'interaccions. Des del punt de vista dels moviments socials, Jesús Vicens dialoga amb la nova ciència sistèmica extraient de les seves nocions un model aplicable al coneixement i a la transformació social. Fent un recorregut pels principals reptes que hem de confrontar en aquest nou segle, vincula en un mateix llenguatge els desequilibris econòmics i socials, els trencaments dels ecosistemes, amb les ruptures internes de l'home contemporani. L'argument d'aquest diàleg és la noció d'interdependència que des de les cultures animistes i orientals, d'una banda, i des del llenguatge de la nova física i biologia, de l'altra, conflueix en la situació del món actual per bastir un nou marc d'acció i d'intel·ligibilitat.