Des de la pimera audició a Barcelona, l'any 1862, l'estètica wagneriana va ser acollida amb entusiasme. El moviment wagnerià lligava amb el modernisme i amb els revulsius estètics d'una ciutat alhora, segons els àmbits socials, conservadora i transformadora, altrament trasbalsada per la crisi del 98 i de la Restauració. L'obra de Wagner suscità tant les passions favorables dels afins, com les protestes -no menys apassionades- dels adversaris, entre els quals es comptaven els partidaris de l'escola italiana, que havia de cedir part de l'hegemonia que havia exercit fins aleshores en el món de l'òpera.