Joc de llunes està format per cinc monòlegs desglossats en tres veus de dona que enmig del caos opten per seguir el seu instint. Deixant-se arrossegar pels sentiments, desconeixent l'abast real de les seves accions. Aquestes veus que neixen d'un tronc comú, els components i les referències de les quals són les mateixes però amb diferents proporcions, ens parlen des d'un punt de vista desajustat, d'una realitat parcial, focalitzada, que distorsiona els lligams personals que hi ha entre elles.