El darrer any de la infantesa és la crònica emotiva de la vida dels residents d'un barri marginal proper al quarter de plaer més pròsper de Tòquio. Narra els conflictes i les decepcions d'una canalla que és just al llindar d'adonar-se tant del preu de l'existència com de la feblesa dels adults. Al final de la infantesa resta la perplexitat i la possibilitat d'un combat contra un destí que ha estat teixit per mans alienes. La narració es descabdella, com un emakimono, filant una cadena oberta de seqüències en què l'autora, bo i seguint la vella tradició japonesa, no ha descuidat la presència llisquívola del silenci.