Si formem part de l’,anomenada població activa, tant si estemde ple en el mercat laboral com si ens fem càrrec del treballreproductiu a la llar, hi ha una sensació que s’,imposainevitablement: ens falta temps lliure. A casa, la cura dels méspetits i de les persones dependents, la neteja o la cuina són feinesno remunerades que com més va més ocupen les nostres vides.Cal que replantegem l’,organització del treball i que trobem la manera de ser més lliures i sobirans del nostre temps. I aquest és el propòsit de Helen Hester i Nick Srnicek en aquest assaig. A partir de la història de la vida domèstica de l’,últim segle, amb elscanvis que es van anar introduint (l’,aigua corrent, elselectrodomèstics, la redefinició dels espais, les tecnologies...) iles transformacions en les relacions socials (nous rols, altresimaginaris), els autors ens ofereixen un autèntic manifest vital ioportú per a una política feminista postlaboral.L’,agenda que proposen apunta cap a un temps lliure que siguila base de l’,autodeterminació de les persones, en què elsvalors ecològics, estètics, ètics i d’,interdependència, forade la lògica capitalista del mercat de treball necessari, se situïn al centre d’,aquesta lluita.