Fruit del llarg exili a Mèxic de Tísner, Paraules d'Opòton el Vell es presenta com la crònica d'un inversemblant viatge asteca cap a la península Ibèrica a les darreries del segle XV. El present estudi, en darrer terme, el que proposa és rellegir les paraules d'Opòton dins la discussió contemporània de com redefinir les relacions i les identitats dels subjectes individuals i col·lectius en l'edat de la raó monològica: és a dir, com saber enraonar i dialogar en temps d'exili i incomunicació.