Fer amena la lectura i l'estudi d'una ciència no és tasca fàcil, i encara menys si es tracta de la toxicologia: dels tòxics, en principi, res de bo en cal esperar quan els éssers humans i altres animals ens hi exposem accidentalment o intencionadament. D'aquí el mèrit d'aquest llibre, que de manera pausada i racional va introduint conceptes toxicològics essencials, complementant-los convenientment amb l'anàlisi minuciosa i gens morbosa de les denominades catàstrofes tòxiques. Si en el primer volum d'aquesta sèrie es van abordar temes importants com el radó, el desastre de la talidomida, l'afer de la colza o el cas de Minamata i el metilmercuri, el present no talla curt. El lector hi trobarà, per exemple, els antídots i la seva peculiar història, el que són les mutacions i els càncers, les «dioxines» i l'accident de Seveso, o com es calcula si amb una cervesa ja n'hi ha prou per donar positiu al volant en un test d'alcoholèmia. Encara més, dos temes ambientals són tractats amb profunditat i científicament: les marees negres i la perpètua polèmica sobre l'ús de perdigons de plom en esports com la caça i el tir. El doctor Raimon Guitart (Barcelona, 1959) és cap de la Unitat de Toxicologia del Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ensenya aquesta matèria a les llicenciatures de Veterinària, de Ciència i Tecnologia dels Aliments i de Ciències Ambientals. Autor de més de cent articles científics i de divulgació, des del punt de vista investigador centra els seus esforços en la problemàtica de la contaminació d'animals i d'aliments. Als anys noranta va tenir un paper destacat en la promulgació de la llei estatal que prohibeix l'ús de perdigons de plom en zones humides.