Un dia de principis de 1970 un director teatral polonès anuncia que no vol dirigir més espectacles. Té trenta-sis anys i és una de les grans promeses de l'escena internacional. Feia poc més de deu anys havia fundat el Teatre Laboratori amb un grup d'actors molt joves i inexperimentats. Les seves produccions havien estat alguns dels esdeveniments teatrals més impactants dels anys seixanta. A finals de 1969 realitza un viatge en solitari a l'Índia. Quan torna comunica la seva decisió d'abandonar els espectacles. No ho fa per caprici ni per por de l'èxit, sinó dins la més gran llibertat. La seva recerca ja no cap dins les fronteres del teatre; necessita anar més enllà. Es diu Jerzy Grotowski. Els seus textos -molts dels quals tenen l'origen en la transcripció de conferències, entrevistes i trobades amb actors- constitueixen un tresor importantíssim que ara traduïm, per primer cop, al català. L'antologia que presentem arrenca en el moment en què el període teatral de Grotowski està donant pas al Parateatre. Durant les tres dècades següents desenvoluparà una recerca extraordinària que retornarà a l'art la seva condició d'instrument o vehicle cap a un altre estadi d'existència més vertader i orgànic, tan antic que l'havíem oblidat.