Bandejar la memòria de Martín Almagro Basch, fer com si la seva etapa a Barcelona no hagués existit. Aquesta va ser la posició que arqueòlegs catalans com Lluís Pericot, Miquel Tarradell, Joan Maluquer de Motes, Antoni Arribas i Eduard Ripoll, entre d'altres, van adoptar quan Almagro, que havia estat el mestre de bona part d'ells, es traslladà a Madrid el 1962. Format a Madrid i afecte al règim, Almagro fou nomenat director del Museu Arqueològic Provincial de Barcelona en substitució de Pere Bosch Gimpera, que s'havia exiliat. Amb habilitats polítiques i una innegable capacitat de treball, aconseguí un poder quasi absolut sobre la recerca i la difusió de l'arqueologia a Catalunya i esdevingué una figura molt influent de la recerca europea. Aquesta obra de Francisco Gracia analitza el compromís ideològic d'Almagro, la reorganització i la gestió del museu fins al 1962, l'aposta per les intervencions a Empúries amb l'ajut de l'exèrcit, les lluites amb la Comissaria General d'Excavacions Arqueològiques, l'existència d'una nova Escola de Barcelona i la xarxa de relacions personals i acadèmiques que Almagro establí des del seu lloc de poder i que, a la fi, van esdevenir febles i falses