Amb aquest poemari en forma de tríptic, l'autor planteja un voluntaridesordre d'imatges, sons i metàfores que acaba formant una unitatd'expressió. Com a rerefons dels versos hi ha Francis Bacon, pintorsuggeridor de ferides velles de l'ànima i incomoditats físiques d'unjo protagonista que no narra pena ni angoixa concreta, que es limita a entomar els impactes de la vida i acaba reconeixent les febleses, nose sap quines misèries. Pessimisme No necessàriament. Cada qual sabrào no què fa el seu cos al llit sota la llum escassa d'una bombeta, què pensa. El poeta desplega el seu carnatge des de tres àmbits: en unsespais convex, còncau i, finalment, pla, embrutit de nostàlgia,supurant edat i temps. Potser satisfet, però, d'haver acceptatdefinitivament els cops, d'haver entès dolçament la necessitatd'assumir la derrota per tal d'encarar l'etapa indefugible de lamaduresa.