Som també el lloc que habitem i els espais que vam habitar, els puntson han quedat gravades estampes dels nostres actes i inactivitats, dela història personal que ens confirma. A La casa sonora s'evoquen elscruixits, les dilatacions, les passes, els grinyols, els cops de porta i les roncors que omplen el silenci del poeta, que des de ladistància temporal entre el seu sedentarisme actual i el nomadismeurbà dels anys passats ha volgut convertir en poemes. El misteri delspassadissos, el vertigen de les fugides, l'ansietat dels trasllats, la il·lusió i la desfeta d'anar d'aquí a allà. I la serenor de lanostàlgia, sempre tan creativa.