El ""Tirant lo Blanc"" és un llibre singular, que ens permet molts interrogants. No l'entenem del tot. En gran part se'ns escapa. Pel que fa al gènere o factura literària seria clarament una «novel·la cavalleresca», com el va classificar l'estudiós Martí de Riquer, en oposició al «llibre de cavalleries». La novel·la cavalleresca representa una innovació important, una evolució en el sentit d'un cert realisme, de versemblança, respecte de la vella narrativa artúrica. L'objectiu de l'heroi, que finalment assolirà, és impedir la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs: impedir-ne la conquesta i no reconquerir-la, contradient així la realitat històrica, ja que el soldà Mehmed II l'havia realment conquerida el maig del 1453, uns set anys abans que Martorell comencés a escriure la novel·la i uns onze abans que morís. ""Tirant lo Blanc"" és un llibre de clara vocació europea i mediterrània. Els seus escenaris abasten Anglaterra, en menor grau Bretanya i França, després les illes de Sicília i Rodes, l'imperi de Constantinoble, les mars i les costes del llevant mediterrani, el regne de Tremissèn i la Barbaria nord-africana. El cavaller Joan Martorell fa discórrer l'acció del ""Tirant"" en escenaris sempre allunyats de la seva pàtria. València només hi apareix en una digressió sorprenent i extemporània; a primera vista poc justificada, o gens, per la irrupció d'un frare mercedari arribat al regne de Tremissèn a redimir captius valencians en poder de moros, atret per la fama del cavaller ""Tirant"". Només perquè el personatge és natural «d'una ciutat qui és nomenada València». Víctor Labrado (Sueca 1956) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Va ser coordinador de la Biblioteca i Casa Museu Joan Fuster de Sueca (2002-2010). Actualment treballa a l'ensenyament com a professor de llengua i literatura en un institut d'ensenyament secundari. En el camp de la narrativa, ha publicat La mestra (1995), La guerra de quatre (2002) i Quan anàvem a l'estraperlo (2004). Estudiós del llegendari i de la tradició oral valenciana, a banda de nombrosos articles sobre aquest tema, ha publicat els llibres Llegendes valencia- nes (2007) i Llegendes de la ciutat de València (2009). Pel que fa a la història de la nostra literatura medieval, és autor d'El segle valencià (Premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, 2007), que conté estudis dedicats a Antoni Canals, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs Marc i Joan Martorell. En aquell estudi ja apuntava algunes línies d'investigació sobre el Tirant lo Blanc que ara desenvolupa plenament a Tirant, l'heroi fràgil.
