El segle XX està a punt de morir. Però abans de ser engolit pel seu pare Cronos vol deixar-nos el resum de la seva vida: una mena de testament filosòfic. Escriu en primera persona, com a espectador privilegiat que ha pogut veure el que hi ha darrere de l'escenari, allí on es belluguen les idees. Com si es tractés d'una carta urgent, escrita des de la clandestinitat, el segle que s'acaba ens deixa la crònica filosòfica dels últims 100 anys. No li interessa la descripció dels fets històrics, que ja s'han encarregat de recollir-los milers de llibres d'història, els diaris i la televisió, sinó tot el que s'ha cuit entre bastidors i que ha conformat l'ànima del segle. Ell mateix ens ofereix un breu recorregut per les idees que han emmenat el destí de la centúria.