"Estem davant dÆun llibre escrit en femení i des del femení queenllaça, o recull, la tradició endegada per Virginia Woolf reclamantaquella cambra pròpia i que, a la nostra literatura, tan bépersonifiquen autores com la Campmany, l'Abelló o la Marçal (per posar alguns dels exemples més significatius). El poemari, molt benestructurat, en parts sòlides i coherents, es desplega com un joc onla intertextualitat pren un paper fonamental. No seria agosaratafirmar que es tracta gairebé d'un diàleg amb les veus d'altri permostrar el joc de relacions íntimes que s'estableixen entre tresgeneracions femenines: àvia-filla-neta. Lluny de centrar-se en elgairebé habitual marc literari actual de mare-filla, aquí la ideacentral evoca que el model de la transmissió de la feminitat fet totsovint de limitacions, control i inquietud , es realitza, com a mínim, des del passat de l'àvia fins al futur de la neta. ¿Aconseguiran, les dones que fan el seu camí vital en aquest llibre, fer-se conscientsdels dictats culturals i de les normes inflexibles que les mateixesdones ens imposem per actuar com ho fem, a causa d'una