Enmig de sensacions, idees, formes i símbols a fi de copsar realitats, el crepuscle apareix a l'horitzó de les imatges i els poemes d'aquest volum, no només significant la claror de l'alba i del vespre, sinótambé trasmudat en metàfora de la fugacitat, l'etern retorn o tot allò bell i sublim. Les vint-i-cinc unitats duals que integren lacol·lecció són fragments d'un diàleg apassionat entre el llenguatgefotogràfic i els versos. Així, es van succeint instants figuratius iabstractes i les corresponents reflexions al voltant d'assumptes queens afecten com ara els sentiments, la natura, l'existència i lamateixa poesia. A més de mostrar espais lumínics i suggerirconcepcions, l'autor anhela transcendir les circumstàncies concretesamb efectes visuals i retòrics que conviden l'observador-lector aresseguir les composicions per configurar el seu propi imaginari isomoure el seu enteniment.