« Un cant irònic, divertidíssim i ple de tendresa a les bondats de la paternitat. »El pare que et va matricular ens ofereix, justament, una crònica autèntica, catxonda i implacable sobre totes les experiències de l'edat de la insolència.«Qualsevol diria, mirant la secció de llibres sobre fills, que als tres anys el teu nen s'independitza, es busca un piset de solters i només ve de tant en tant amb la roba bruta. I és llàstima que no hi hagi un manual sobre la cria del marrec, perquè si n'hi hagués un, probablement definiria la frontera entre els quatre i els cinc anys com el moment en què els nens passen en sec de l'edat de la innocència a la de la insolència». El pare que et va matricular ens ofereix, justament, una crònica autèntica, catxonda i implacable sobre totes les experiències de l'edat de la insolència: les temudes visites amb la mestra, els dinars al lavabo, les festes d'aniversari recòndites, les vacances boicotejades i moltes altres desventures. Un cant irònic, divertidíssim i ple de tendresa a les bondats de la paternitat.