A mitjan segle XIX, bufen vents de guerra i al Montseny hi ha fet cau foragits i bandolers. Hi passen coses terribles, per això ningú no s'estranya quan la gent de can Goità troba un nadó abandonat al bosc. Però no és pas un vailet com els altres: una sorprenent amistat l'uneix amb una colla de corbs de les muntanyes, i els seus ulls, vius com els d'un ocell, tenen una mirada fosca i profunda <BR><BR><b>PREMI JOSEP MARIA FOLCH I TORRES 1995</b>