Aquest treball vol explicar què ha estat la indústria de la construcció naval a la Tarragona del segle XX a través de l'empresa Astilleros de Tarragona, SA, fundada el 1918, i de les empreses que van continuar la seva activitat i van mantenir el seu esperit fins el 1998. El com i el perquè de la instal·lació a la capital tarragonina d'unes drassanes el nom de les quals està íntimament lligat a la història recent de la ciutat. La idea de crear Astilleros de Tarragona, SA va néixer l'any 1917, quan el món patia el conflicte més brutal vist mai fins al moment, la Gran Guerra. Espanya va ser dels països que van mantenir una prudent distància i dels que també en van obtenir un gran profit econòmic. Moltes indústries van viure una època d'expansió i, entre tots els sectors de la vida econòmica, potser va ser al negoci marítim on les millors oportunitats esperaven els esperits agosarats i mancats d'escrúpols. Per a Catalunya en concret, no només va ser una època de vaques grasses; es va produir el miratge de creure que havia començat una tercera edat d'or per a la marina catalana (la primera havia estat l'edat mitjana i la segona els anys de la carrera d'Amèrica a cavall entre els segles XVIII i XIX) amb enormes flotes de vapors i velers solcant els mars com abans, fent un pols al País Basc per tal de recuperar per al Principat un centre de gravetat que a finals del XIX s'havia decantat definitivament cap a la ria de Bilbao. És en aquest context que neixen els Astilleros de Tarragona, una aventura empresarial ambiciosa que proposava donar a la capital i al seu port una oportunitat de fer el salt cap endavant i de convertir-se en un dels grans centres marítims del Mediterrani. Conèixer el com i el perquè d'aquesta aposta, la trajectòria dels seus protagonistes, el seu fracàs i la seva lluita per la supervivència, és l'objectiu d'aquest treball.