La solitud és un llibre que tracta aquest tema des de diferents punts de vista i perspectives. És una revisió de la solitud pròpia i de l'aliena. En una majoria dels poemes el poeta parla des de l'ànima del viatger que es troba fora de lloc, lluny de casa, amb la nostàlgia de l'exiliat dins de si mateix, amb l'enyorança per tot el que queda lluny (ja sigui en el passat , ja sigui en el present). En altres poemes aborda el tema del suïcidi com a resposta a un grau de soledat que supera tota falta d'autoestima per abordar els múltiples avatars de la vida. En definitiva, una revisió poetitzada dels diferents tipus de solitud: la soledat buscada o desitjada (necessària, en ocasions, per a un escriptor), la soledat permanent que asifixia a qui no desitja viure amb ella, o en ella...