Feminisme, memòria i testimoni es combinen, amb pes i forma variable, en l'obra assagística i periodística de Montserrat Roig. El feminisme, ideologia que travessa pràcticament tots els seus escrits, hi és sotmès a una lúcida anàlisi no exempta de crítica; la memòria hi figura com un tresor que cal recuperar i reivindicar i adquireix sovint la forma de gènere literari; el testimoni hi és la perspectiva escollida per a deixar constància de negres episodis de la Història, que sovint ha negligit les veus de les víctimes. Així, el llibre parteix del context en què Roig combina l'activitat literària amb la defensa dels drets de les dones i de la cultura catalana; enllaça amb entrevistes a persones del seu entorn familiar, social, acadèmic i editorial, que des del present reflexionen sobre la seva vigència; i se centra en una sèrie d'obres representatives de la seva literatura de no ficció, que equival en importància a l'obra literària, i en opinió d'alguns, la supera. Es tracta de ¿Tiempo de mujer?, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (reeditada com El feminismo), Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert (1990-1991), L'agulla daurada i Els catalans als camps nazis, per primera vegada analitzades en conjunt, que donen una idea de la sòlida formació intel·lectual i de la qualitat dels assaigs i reportatges de Montserrat Roig.