Fontana, amb la claredat expositiva i agudesa habituals, aborda un dels temes essencials per a la comprensió de la societat contemporània: com la crisi de l¿Antic Règim donà pas a la construcció d¿un nou règim, mitjançant la revolució liberal (1833-1844). I ho fa, no solament remarcant les millors condicions per al canvi econòmic (fi del privilegi aristocràtic, modificació de les regles de propietat, participació i hegemonia dels burgesos en la política), sinó també posant èmfasi en la lluita de les classes populars per fer realitat una revolució democràtica que garantís els drets polítics dels ciutadans.