Cinquanta-dos anys, dos mesos i un dia és el temps transcorregut desque l’,autor es va llicenciar en Medicina (30/11/1969) fins aldia que va penjar la bata (31/1/2022). Bona part dels dos anysposteriors a aquesta data els ha dedicat a passar el rasclet perdamunt dels seus records amb l’,objectiu de desbrossar—,de manera aleatòria i un xic desendreçada—, un grapatd’,anècdotes i reflexions que constitueixen aquest llibre.L’,autor confessa haver-se divertit escrivint-lo i espera sercapaç de teixir complicitats amb el lector. Si aquest pensa que estàdavant d’,un llibre de memòries farcit d’,anècdotes ibatalletes, doncs... encertarà. Un llibre d’,aquesta mena, perdamunt de tot, ha d’,explicar històries. Però també hi trobaràmoltes altres coses. Perquè l’,art de fer de metge requereix,deixant a banda els coneixements científics, curiositat, capacitatd’,anàlisi i de síntesi, també habilitat per fer-se entendre,que sol ser el més difícil. Per tant, en aquestes pàgines apareixerantafaneries, divertiments, pensaments tristos i —,sortosamentpocs—, alguns d’,amargs. No hi faltarà en aquestsescrits l’,inevitable raig de mala llet de qualsevol escriptorque bàsicament es dedica a observar la conducta humana i plasmar-la en el paper. Bé, en realitat, hi trobarà dos raigs: el de la mala llet,sí, però també el de la tendresa. I a vegades serà un raig id’,altres solament un rajolinet, depenent del personatgeobjecte de la curiositat.Finalment, l’,autor demana al lector que li concedeixi una mica de llibertat per amanir el llibre amb unes engrunes de ficció, nomésles justes. L’,experiència lectora li hauria d’,haverensenyat que els escriptors, sense excepció, són uns mentiders. Nonomés els que escriuen novel·les, sinó també els que a les llibreriesdestaquen a la secció de no ficció. O sigui que no tot serà«veritat-veritat», encara que aquesta sovintegi molt més que lamentida. Al lector correspondrà esbrinar si hi ha formatge i prou, sila cosa està repartida, o bé si hi ha més pa que formatge. En tot cas, no es pot negar que si el formatge és bo, acompanyar-lo amb un crostó de pa acabat de coure no el desmereix en absolut. L’,autorproposa un rocafort cremós i fresc com per exemple el PapillonPremium, al damunt d’,un crostó de pa de pagès i acompanyatd’,una copa d’,un bon priorat, com ara el Clos Martinet2018. El formatge serà la veritat, el pa la ficció i el vi la malallet i/o la tendresa segons convingui.Bon profit!