Aquest és el relat, no per estremidor menys real, d'un tros de vida de l'Eugeni Andreeiv, fill d'una parella de militars de l'antiga URSS destinats a l'Uzbekistan. Nascut amb una severa paràlisi cerebral motora, que l'obliga a caminar amb crosses en tenir creuades les cames, el jove Eugeni veu enfonsar-se el seu món amb la mort simultània, per causes que ell considera no suficientment aclarides, dels seus pares. L'esfondrament individual és coetani de l'ensulsiada de la Unió Soviètica i provoca la fugida de la seva llunyana pàtria asiàtica fins l'arribada del jove al nostre país. En un increïble viatge des de l'Uzbekistan natal, travessa el Kazastan, bona part de la immensa Rússia, Bielorrùssia, Polònia, Txèquia. Àustria, Itàlia i França fins arribar a Catalunya. Durant el penós periple ha d'afrontar innombrables perills, des de paranys fronterers on l'aposta és la pròpia vida fins a trampes humanes en que, altra vegada, s'ho juga tot. Paral·lelament a aquest trajecte insòlit, té lloc un altre viatge interior que permetrà a l'Eugeni tastar el millor i el pitjor de la condició humana. El llibre descriu des del drama humà del personatge fins al desolat paisatge social postsoviètic, amb breus però precises pinzellades sobre les causes i efectes de l'enfonsament de l'imperi comunista; des de la descoberta del primer amor adolescent fins al funcionament de les omnipotents màfies russes dins i fora el país; des del sentiment de derrota del discapacitat - i , a més a més, immigrant sense papers- fins a l'emoció exultant d'un guariment mèdic tan increïble com la pròpia vida viatgera del jove.