Un escantell és tant el tros sortint com la marca que queda. A partird'aquesta doble construcció el poeta presenta la paradoxa de dosespais sense cap connexió però que acaben confluint en una vida,bastida a través dels records que han esdevingut ficcions, com les del cinema o les de la literatura que apareixen en els poemes. Però sónunes ficcions que aclareixen la realitat. Allò que és més familiar enla infantesa i en els llocs que la construeixen es confronta ambl'estranyesa d'un nou territori en la vida adulta. Tots aquests«espais» contradictoris esdevenen petites històries, pròpies ialienes. I, en l'endemig, trobem una sèrie de poètiques per explicaraquestes històries, que transiten també en el terreny de la ficció ila contradicció: és possible un relat objectiu quan l'eina que eltransmet és el llenguatge, simbòlic per naturalesa