Fages defineix l'epigrama a partir d'una reflexió d'un pagès de Castelló: ""Un pagerol ho ha encertat:/l'epigrama ve a ser com/un vers que agrada a tothom/excepte a l'interessat"". Aquestes composicions satíriques, iròniques, amb un regust picant, entronquen amb tota una tradició clàssica i van ser tremendament populars a l'Empordà, a l'època i a l'entorn del poeta. L'obertura i la consulta de l'arxiu Fages, a la casa pairal de Castelló d'Empúries, ha permès donar forma a aquest segon recull d'epigrames, que completa l'edició del centenari, ""Epigrames"" (2002), amb un bon feix de composicions que no havien vist encara la llum.