El concepte de resiliència, que en l'accepció etimològica llatinasignificava 'saltar arrere, rebotar, reiniciar', s'instaura en l'àmbit humanístic, atenent paràmetres científics, per designar la capacitatde reconstruir l'equilibri emocional o identitari després d'unesdeveniment traumàtic o advers, personal i, per extensió, col·lectiu. La capacitat de supervivència, la recerca de l'estabilitat perduda ola construcció de nous i precaris equilibris en consonància amb laincertesa del nostre temps ocupen un espai privilegiat en lesescriptures actuals. Aquest volum monogràfic coral aborda les formesen què es manifesta aquesta capacitat de resiliència en la construcció identitària contemporània del País Valencià, a través de laliteratura, i en diàleg amb altres expressions culturals: com lesescriptores i els escriptors valen-cians reflexionen sobre lasupervivència cultural, personal i col·lectiva, en contextosd'adversitat ideològica, com es resisteixen als embats assimiladors iunificadors procedents del món que els envolta, i quina menad'identitat contumaç en resulta, de tot plegat.