Un poemari que s'adscriu al tòpic de la peregrinatio vitae (el viatge de la vida), que, en aquest cas, es desenvolupa des de la Tàrraco on "va tenir la infància el seu final de trajecte" fins a Tijuana, el lloc que representa "el final del trajecte". El poemari fa referència a altres finals, als petits finals de moltes coses, la qual cosa li confereix un marcat to elegíac. Destaquen la riquesa d'imatges, el vers lliure i l'absència de puntuació en algunes composicions. El mateix Elijas s'hi ha referit com "una poesia amb certa tendència al fet metapoètic sense perdre l'arrel dels peus al terra".