La consciència disposa de dues maneres de representar-se al món.L'una, directa, a través de la qual la cosa mateixa sembla que espresenta a l'esperit, com en el cas de la percepció o de la simplesensació. L'altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa nopot presentar-se en carn i os a la sensibilitat. [] Entre aquestscasos de consciència indirecta, l'objecte es re-presenta a lasensibilitat mitjançant una imatge.» Així s'obre La imaginaciósimbòlica, el volum en què Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el procés d'exclusió a què elpensament cientista occidental l'ha sotmès. L'obra es detura, també,en l'ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no només pel doblesentit que revesteix l'un, concret, propi, l'altre, al·lusiu, figurat, sinó també perquè, en classificar-los, els símbols ens revelen els«règims» antagònics i, tanmateix, complementaris amb els qualss'endrecen les imatges. L'essència dialèctica del símbol es manifestaen molts plans, i Durand els examina en diàleg amb Freud, Jung,Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Lévi-Strauss i altres, perconcloure que el símbol es desplega al llarg del progrés de la cultura humana. La seva recerca i coherència intel·lectual va fer cada vegada més patent les concomitàncies de la seva obra amb àmbits en aparençatan dissemblants com la física de partícules, la neuro¡ciència ol'espiritualitat.