Un gran enrenou ha sacsejat la família dels corbs: ha nascut una corba que ho fa tot a l'inrevés de la resta dels germans. És blanca, volade panxa enlaire, fa preguntes, és atrevida i aventurera i posa endubte que hi hagi una sola manera de viure. La lluna, misteriosa icanviant, esdevé la seva amiga.Les seves fases són un punt de partida per explorar el buit i el ple,el negatiu i el positiu, la llum i l'ombra.Escrit i il·lustrat fa més de trenta anys, però amb una vigènciasorprenent, La lluna i jo ens porta a reflexionar sobre el dret a lainclusió, el respecte a les diferències i la necessitat de pertinençai de ser acceptats amb totes les nostres particularitats ipreferències.