Els poemes d'aquest llibre i les fotografies que els acompanyen han estat escrits i han estat preses amb plaer, no amb dolor; al centre del ser, no en els seus pertorbats contorns. No podia se altra manera, els motius havien de ser coneguts a fons, perquè les paraules i les imatges brollen de dues mirades commogudes per la realitat del món; des de molt endins i des de molt lluny, des del sentiment profund d'adherència a les coses i a les persones, a l'existència sencera, en la seva dimensió espiritual i també física que Carles Duarte i Francesc Guitart perceben en comú"". (Miquel Molins)