La pena de mort és l'espectacle més tràgic que ha inventat l'espèciehumana. Però si ha perdurat al llarg dels segles és perquè aquellespectacle indigne aconseguia un èxit de públic. La forma d'execuciódepenia del delicte i de la categoria del condemnat: esquarterar,penjar, cremar, degollar, afusellar, donar garrot... Es tractavad'alliçonar la gent: «Ja veieu què us pot passar si...» Iefectivament, la gent ho anava a veure, i s'esgarrifava... però tambées divertia. Joan de Déu Domènech evoca tots els aspectes de lesexecucions públiques amb una documentació detallada centrada en laciutat de Barcelona, però que podria ser aplicable a altres indrets ialhora amb un estil ple de color i vivesa. A més de recollir elsprocediments, els cerimonials i nombroses anècdotes, Domènech convidael lector en aquesta nova edició ampliada, onincorpora un capítol nou amb documents i testimonis que ha recopilatels darrers anys a fer un recorregut pels carrers i les places deBarcelona que en algun moment van ser escenaris on el poder mostravaqui tenia dret sobre la vida i la mort. Les primeres referències queconté són de mitjan segle XIV i el llibre té una data final precisa:el 15 de juny de 1897, dia de l'última execució pública a la ciutat.