EN EL FONS, LA TERRA pren com a punt de partida els cinc primers anysde la vida de l'autor, que va nàixer el 1956 en una alqueria del'Horta Nord, vora el barranc de Carraixet. Aquesta circumstància ésel pretext que li permet donar fe d'un ecosistema natural i social una economia, unes formes de vida, un paisatge, que va conformar al llarg dels segles bona part de la cultura valenciana, i que just en aquellmoment iniciava el seu declivi definitiu. L'autor ho fa a través d'unexercici literari que juga amb la cronologia per tal d'incloure, enuna narració de caràcter autobiogràfic que aparentment abasta només un lustre, esdeveniments passats i futurs. Això li permet explicar, desde dins, la transformació d'un món secular en decadència. Ho famitjançant la mirada subjectiva, entre la nostàlgia i la mordacitat,però també recorrent a l'apunt històric, la descripció antropològica,l'observació de caràcter sociològic i abundants digressions sobre elpas del temps i el valor de la memòria. L'obra es complementa amb unconjunt de fotografies del mateix autor, relacionades amb els fetsnarrats i els seus escenaris.