La primera novel·la de la periodista i escriptora francesa Sophie Divry, La Signatura 400 és un monòleg revelador de to lleuger, cínic i divertit. L'autora ens descriu en 76 pàgines la vida d'una bibliotecària malavesada i neuròtica que ha estat relegada a la secció de geografia d'una biblioteca pública. La protagonista, una sense nom solitària i conca -per un desengany amorós- i, per descomptat, maníaca de l'ordre i la planificació, menysprea la fantasia i l'extravagància, i es regeix per un principi universal: la CDU com a part fonamental de l'ordre de les coses. Un matí descobreix un usuari a la seva secció, un lector que ha passat la nit al soterrani de la biblioteca. En lloc d'espantar-se, la bibliotecària aprofita l'atenció activa de l'inquilí per embrancar-se en un llarg monòleg en el qual va enumerant el seu enorme inventari de dissorts, calamitats i recriminacions vàries, totes en un to molt càustic. Entre les seves tribulacions, la bibliotecària ens sorprèn amb el seu particular punt de vista sobre el paper actual de les biblioteques: espais destinats a la cultura que ara volen funcionar com a centres d'oci; aquesta dada irrita profundament la protagonista, ja que insisteix que la cultura no és un plaer, sinó un esforç. Una irònica reflexió sobre el paper de les biblioteques, els bibliotecaris, els lectors i, en definitiva, sobre la classificació universal de l'individu. Finalment, una oda als llibres i als lectors.