Els goigs de Catalunya provenen d'un esdeveniment evanescent i inobjectivable, indefinidament rememorat: la paraula d'un àngel a una jove verge, paraula que és anunci i promesa de salvació, de vida que transcendeix la mort. Aquesta paraula, que imprimeix i fecunda el cos de carn de la Verge, imprimeix i fecunda una sèrie indefinida d'escriptures específiques. Amb La paraula de l'àngel, Dominique de Courcelles ofereix una exploració a fons sobre els goigs des d'una perspectiva que combina disciplines fins a cert punt tradicionals -la història, l'antropologia, la litúrgia, l'hagiografia, la iconografia- amb noves hermenèutiques de la cultura -la teoria de la literatura, l'anàlisi del discurs, la filosofia de la religió, la psicoanàlisi... Aquesta perspectiva plural permet posar en relleu la importància dels goigs, una de les aportacions catalanes més originals per al coneixement de la història del llenguatge religiós de la humanitat.