El títol Línia sencera, línia trencada al·ludeix a una expressiópresent en el Yijing o Llibre dels canvis, el clàssic llibre oraculari d'endevinació xinès usat per encarar les vicissituds de la vida. Ensón símbols base els trigrames, formats per tres línies senceres otrencades. D'aquí parteix la suggestió d'una realitat formada perelements acabats i d'altres d'interromputs que es troba a la base delpoemari més recent de Milo De Angelis. Considerat com una de lesfigures més rellevants i apreciades de la poesia, no només en italià,dels darrers decennis, el poeta milanès torna amb una obra que deixauna forta empremta de lectura, gràcies a la presència constant delrecord, en l'exploració d'una memòria que és íntimament personal iradicalment col·lectiva. En l'escenari d'una Milà perifèrica, grisa iombrívola, gairebé sempre nocturna, el poeta vaga com un gos conillerbuscant una veritat possible i enlluernadora. Amb una capacitatevocadora sorprenent, narra aparicions i encontres inesperats, en untemps de coordenades embogides, plasmades sobretot a través de lesfigures dels vençuts i dels aclaparats per la història. Circular iprecís, sublim i tràgic, arravatat i dolçament melancòlic, Milo DeAngelis ens ofereix en aquesta nova i admirable obra un nou testimonide la saviesa, la valentia i la insubornable exigència de la sevaescriptura poètica.