Un primer llibre redactat des de l'esplendor de la vellesa, és a dir, en el context d'una situació vital que suma els sediments propis de tota maduresa i un esperit que no ha perdut els hàlits de la joventut. Conté en la seva fondària la música personal d'un temps viscut que bé s'afanya a fer-se escoltar des de l'expectativa del present reflexiu i d'un futur que també deixa portes i finestres ben obertes. Imma d'Espona ha dedicat la seva vida a la música com a ensenyant. I diria més: ha estat i és músic de professió i d'esperit abans que res. Així doncs, coneix en el seu intern l'amplitud i l'extensió humanes que, enllà del temps mesurable, poden arribar a transferir-nos unes vibrants notes musicals, una única nota, fet i fet.nEn Les hores captives, la poeta i la músic hi són indestriables. L'una ens conduirà a l'altra, i viceversa. ""Contrallums"", la primera secció del volum, que reuneix vint-i-dues composicions, és una clara indicació d'aquest camí que la poeta explora. I ""Sonatines del temps"", la segona secció, que suma els vint-i-un poemes restants, conforma ja, com n'indica en bona part el nom, el pas directe cap a unes intencions evidents de plena compenetració. En aquest moment, l'experiència de la música escrita i viscuda en majúscules acaba convertida en el nervi que uneix, justament, memòria, ànima i temps viscut.n