En aquella època ara ja tan reculada i en una ciutat petita i trista,la realitat era bàsicament monocroma. Des dels vestits de la gent fins als colors de les façanes, tot era més aviat gris i fins i tot a lanaturalesa li costava ensenyar els colors. L'època és la posterior al1939, i la ciutat petita i trista, on el lector entreveurà Girona,podria ser qualsevol ciutat catalana d'aquell temps. És un ciutat queha perdut la Guerra Civil, i que ha vist com els franquistesafusellaven un dels seus més il·lustres homes de lletres. I és apartir d'aquesta realitat que el narrador ens proposa un recorregut,entreteixit pels records familiars, per un temps vençut i per un paíssotmès. I ho fa amb la sàvia i elegant combinació de text iil·lustració en blanc i negre, és clar, feta per l'autor mateix queatorga al llibre una especial qualitat. Diuen que un recorda el quevol o pot recordar, o el que ha decidit recordar. Jo recordo els meusrecords i els records d'altres, escriu l'autor. I afegeix: i quan noen tinc me n'invento de nous, perquè al capdavall, al que assistim ésa un exercici literari, no pas nostàlgic però sí ple de recança itambé d'ironia, pel món de la postguerra i el franquisme que va marcar fortament la vida de tants, fins i tot dels qui encara no haviennascut.